¿Quién pintó con corrector blanco el círculo rojo de la bandera de Japón?

[Date: Wed, 4 Nov 2009 17:47:46 +0100. Subject: El viatge de Chikito.
From: fran@googlemail.com
To: ferran@hotmail.com
Quan el pes de les hores viscudes al llarg de tot el dia, es recolça en cada petit racó dels nostres maltractats cossos, una guspira d'energia s'arrossega fins a la punta de l'últim dit, i arrenca un "click" del "maus" que esdevé un "choooooof" quan ens adonem de que doesn't worth the fuckin' effort...i quan penses malament, l'encertes. I el miracle de la transformació es repeteix. I el que era en reserva, es convertí en vinagre. I el vinagre amaní l'enciam. I l'enciam parlà amb la pastanaga, i tots estaren d'acord: volem llegir al Miyazaki nostrat abans no marxi en busca de la terra promesa. Ens sentim orfes...ens has enterrat en un hivern espiritual prematur...no ens neguis la primavera que ens has estat regalant aquests últims mesos. Vols patir? Vols inspiració? Si cal, tirarem de cultura jakuza...ja saps...sayonara dedito!!! Ens veiem demà mestre. Un petó]

Date: Thu, 5 Nov 2009 12:35:21 +0100. Subject: RE: El viatge de Chikito.
From: ferran@hotmail.com
To: fran@googlemail.com
Aquestes paraules m'arriben al cor...i tinc la mateixa sensació d'abandó...hi penso gairabé dia si, dia no...
En van preguntar ahir quin ha sigut per a mi el dia mes feliç d'aquest any i vaig respondre puc reformular la pregunta? per que aquest és el any mes feliç de la meva vida i he gaudit de força dies bons. Pot ser aquesta afirmació no sigui real i la meva memòria és complaent amb mi, però la sensació és tan potent que dels tres anys del compte enrere que anunciava en el primer escrit, puc dir que he fet els deures en el primer d'ells...sense oblidar, per això, el fantàstic any de la cabra xinesa que també vaig tenir el plaer de compartir amb tu.
Encara que no soni bé, però són els anys en els que la solitud m'ha permès desenvolupar el jo i ser mes egoista. Ara busco un equilibri entre aquest estat i el que m'ha caracteritzat durant anys, i no és senzill, aquest món és temptador.
En reserva no es troba en perill de mort, però reconec que ultimament la seva qualitat, ja no molt alta, pateix una degradació constant que em fa sentir tristor.

[Sius plau, no tinguis en compte les faltes d'ortografia, és el primer escrit en català del blog i això és un valor afegit, com els corchetes.]